ShareThis
"Morirán, moriremos quizás muchos... ¡Qué importa! También mata el hambre, el sol, la sed, la peste, y hasta la gripe. ¡en marcha cruenta caerán, caeremos quizás muchos! ¡Qué importa! Adelantes, pues, por encima de las tumbas. Cuando las tierras, las almas son estériles, la sangre, el abono humano las hace fecundas" Federica Montseny, Pueblos míseros y heroicos de España, El Luchador, 1932.

martes, 31 de mayo de 2011

Carta d'un jove ferit a l'oïda per una bala de goma

Otra de las bajas colaterales de la lamentable acción del sr. Puig. Un chaval que casi se queda sin oído por una bola de goma disparada por un mosso. Le ha hecho una carta para el sr. Puig:

el original de Kaos en la red

Aquesta nit he tornat a somniar amb l'escena de l'impacte de bola de goma. M'ha tornat a envaïr la mateixa por que vaig sentir quan vaig recuperar el sentit després de desplomar-me al terra.

Felip Puig: No puc menjar sòlids, no puc dormir per prescripció mèdica, no puc fer petons a les persones que estimo, no puc jugar a futbol en dos mesos, no puc celebrar la victòria del Barça i tinc la meva mare amb atacs nerviosos. Demà aniré al metge per saber si he perdut audició ja que el divendres hi tenia tanta sang que els metges no ho podien veure del tot. Aquesta nit he tornat a somniar amb l'escena de l'impacte de bola de goma. M'ha tornat a envaïr la mateixa por - i incompresió! - que vaig sentir quan vaig recuperar el sentit després de desplomar-me al terra. En aquell moment no era capaç d'imaginar el que havia succeït, doncs jo estava molt lluny del lloc on es repartien els cops de porra. Només sangrava sense parar per l'orella – va durar 5 hores! - , tenia la vista nublada, no reconeixia la meva millor amiga, tenia les mans fredes i els sentits no em responien. Totes aquestes turtuoses imatges es repeteixen insistentment al meu cap i si vostè les va manar és perquè és incapaç d'imaginar res semblant. Cregui'm.

En un vídeo d'internet he trobat una imatge del Mosso que em va disparar. Miri del segon 1:25 al segon 1:30 d'aquest vídeo:



Jo no sóc el noi espaorit que surt a les imatges i al qual dispara l'agent. Jo sóc un jove que hi havia molt més enllà, tranquil·lament instal·lat en un nucli pacífic i conversant amigablement amb una companya quan aquesta bala perduda, probablement després de rebotar a terra, es va incrustrar a la meva orella. L'amiga en qüestió i d'altres testimonis, evidentment, aniràn fins al final amb mi en la denúncia que penso interposar.

Felip Puig si li interessa el meu cas pot demanar el "parte" mèdic a l'Hospital del Mar o posar-se en contacte amb mi, segur que això no li serà dificil. Tot i així, la veritat: dubto que ho faci i encara no entenc com sóc tant il·lús com per enviar-li aquest missatge. En definitiva, penso lluitar aquesta causa fins on sigui necessari i denunciaré el meu cas fins que:

1.- El Mosso sigui identificat i retirat del Servei per disparar a un ciutadà sense mirar qui hi ha darrere.

2.- Els Mossos d'Esquadra deixin d'utilitzar aquestes boles de goma que ja han matat a gent i han volat molts ulls.

3.- Renuncii al càrrec per ordenar aquesta massacre.

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada